Reseña : Retrum 2 (Francesc Miralles)


Saludos queridos lectores,

Hace años leí Retrum de Francesc Miralles, una obra que me sorprendió gratamente pues tenía miedo que fuera demasiado gótica, siniestra o algo por el estilo, pero nada más lejos de la realidad. Me gustó más de lo esperado, así que cuando me enteré que el autor había decidido seguir la historia de Chris, Alexia y de los pálidos, lo anoté en mi wishlist. Pues bien, fui a la biblioteca y, mirando entre los estantes, vi que estaba disponible y, sin pensarlo, me lo llevé.
Así pues, esta es mi reseña de la segunda entrega.

MIRALLES, Francesc. Retrum 2 : La neu negra. – Barcelona : Estrella Polar, 2011. – 315 p. ; 21 cm. – L’Illa del temps ; 27. – ISBN 978-84-9932-476-0.

SINOPSIS 

La vida és massa sinistra per ser un àngel.
Un any després dels tràgics esdeveniments a Highgate, en Christian i l’Alèxia viuen el seu amor de forma provisional, davant l’amenaça de desaparició d’ella, que continua sense voler revelar els seus plans. Mentrestant, els rituals dels pàl·lids són imitats per una altra tribu de joves, amb qui aviat toparan violentament. La facció rival no segueix els objectius originals de Retrum: agermanar-se amb els morts per rebre’n saviesa i consell.
El malson tot just acaba de començar.

OPINIÓN 

Después de la obra de Retrum tenía ganas, y miedo al mismo tiempo, de leer esta obra. Se suele decir que segundas partes nunca fueron buenas pero... la verdad es que la obra me ha gustado, quizás no tanto como la primera pero aún así es una buena novela.
Los protagonistas son los mismos: Chris y Alexia, Roberto y Lorena, los cuatro forman el grupo de pálidos. Pero toman un papel fundamental nuevos personajes como Alba, Morti, Raül y Birdy.
La historia que se nos presenta en esta novela es una nueva aventura de los pálidos (un año después) pero más siniestra, intrigante y peligrosa que su precedente. La narración en primera persona del joven Chris, hace que vivas con más intensidad palabra tras palabra. Además consta de 5 partes que a su vez incluyen capítulos de 3-5 páginas, hecho curioso, práctico y que facilita su lectura.
Esta edición es igual que la anterior: portada negra con fantasmagóricas imágenes. En el interior, cada página está editada con una breve cenefa negra en los laterales, hecho que le da un toque más siniestro a la novela, visualmente hablando, claro. Y una vez cerrado las páginas se ven negras.
Para mí, su autor Francesc Miralles, es una apuesta segura: su pluma es muy fluida, muy bien construida y con una rica terminología.

Mi puntuación para Retrum2 es:

FRAGMENTOS DEL LIBRO 

Pág. 48
-Com s’aconsegueix que una història et mantingui expectant al llarg de tantes pàgines?
-És molt senzill-va respondre la ponent-, sempre que sàpigues com fer-ho, és clar. Es tracta de dosificar la informació. L’escriptor sap tot el que passa a la història, però només te’n dóna una petita part. És com una noia maca que t’ensenya una espatlla nua perquè et fonguis per dins imaginat-ne tota la resta.
[...]-L’autor t’ensenya l’espatlla, però et fa entendre que aviat veuràs una mica més. Et dóna una mica d’informació i, mentre li exigeixes conèixer allò que no saps, t’explica altres coses. Dosificar, aquest és el secret de la seducció i també del suspens. 

Pág. 282
[...]-Potser no la trobaràs mai. Tot i que és la meva millora amiga, he d’advertir-te que, si la trobes, t’acabarà arrossegant fins a la tomba. En el fons, l’Alèxia sempre ha desitjat una mort tràgica. Se sent culpable pel simple fet d’existir, en això sou tot dos iguals. 

¿Habéis leído esta biología? ¿Os atrae? ¿Os gusta Francesc Miralles? ¡Espero leer vuestras respuestas!

Feliz lectura, 
Fadeta_arual

Comentarios

  1. No me gustó la segunda parte, fue algo muy lioso

    Un beso^^

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Qué lástima, Cris... Gracias por tu comentario y tu visita :)

      ¡¡Nos leemos!!

      Eliminar

Publicar un comentario